Paz

Espurriéronse, a lo xole,
Les vieyes alcordances.
Dacuando seyelloses
Elles aporten a min,
Engurriando les duldes
Nocherniegues en velees
D´un iviernu ensin fin.
Esnidien que dan llercia
Arreblaguen les muries y defenses
Con brenga antaño alzaes
Y cuerren como lloques a facer batura
Onde llantara porgüeyos y otros árboles
Pa cayer pacetible dalgún día
pa tornar a ser yerba, al sol medrar
Y nun sentir más los llatidos nel pínfanu.
Pero nunca nun hai abonda paz
Demientres la tierra dea vueltes alredor.

Esbilla
del.icio.us