Al cielu rincir

¿Nunca nun vieras al cielu rincir
d´encesos colores al atoldu la mañana,
metía n´augua de viva plata y clamando lluz
perriba del arcu celeste, mansión d´humedancia?
¿Y nun sabes de la truena´l rinchar
con esi estrópitu sangrín, de rabia caltenida
dun milenta sieglos, tiempu de calma y calor?
Asina tornara esti fiyu tuyu a llantar allegre
Por una breda´l so infiestu árbole d´arguyu,
Acesmando un futuru bonu, ensin zarapicos
Pente caúna de les munches herbes,
Xoyes verdes que me vieren ñacer.

Esbilla
del.icio.us