Baxen los espíritos

Baxen los espíritos
A la hora d´esfrecer,
A les hores aquelles del branu
Que más bien iviernu paecen,
Cuando xibla un feu nordés
Que fai tremar les agues y les campanes,
Agachando -testón- árboles y bardiales.
Baxen pela pindia caleya, baxen,
Son cientu d´ellos coles lluces acesmando.
Nun sé pa qué diañu vivieron
Si anguaño-yos toca dir pidiendo
Paz inda yá muertos.
La paz que nun tuvieren en vivos,
Güei tampoco la tienen depués de vieyos,
Y muertos.
Ensin descansu, ensin cuerpu dalu,
Van cantando dalgo.
Van xuxuriando maldaes y llancies.
Nun teas mieu, neñina, nun
Vaigas a coyer medranes d´unes ánimes
Que nada nun foron de vives,
Menos endagora van ser depués,
Surdíes del sucu,
Enantes qu´animes:
Calabres y baleros.
De nada, sencia.
Muertos que falen,
Sólo eso.

Esbilla
del.icio.us