Bayura de manes

Bayura de manes caricien el to rostru, y saben que tovía yes humana. Dende´l llau escuru esperen facer de les suyes y naguen por apropiase de la materia real. Crucien braves la frontera, nun saben lo que sentir nin tar vivu. Esploren los cuerpos ya les almes, y construyen nelles les sos nueves moraes. ¿Cuántos somos yá los esclavos d´estes fuercies indines? Tu yá cayisti. Entres dientro, nel furacu vergoñosu de la eternidá. Adiós.


Esbilla
del.icio.us