Afuxen de min bisarmes

¿Nunca nun te visti atrapáu pol destín, embredáu nuna una carrera ensin fin, onde les torgues son los pantasmes que daveres ven en ti la solombra prieta, esa que yes tu, esa que nun debía ser nin tar? Esti suañu, ¿por qué lu tenemos? ¿Nun dura n´escesu y caltién una desaxerada impresión de viveza? Cuando soi quien a quitar el velu de Maya, veo la manera na que les bisarmes afuxen de min. El país de voces y ximíos ye´l contrapuntu perfectu de los cementerios. Voi sentir el vigulín amorosu pola eternidá, y depués d´ella, pa siempre enxamás.

Esbilla
del.icio.us