Adayures
Adayures cuidó dir entoncies
Aldovinando que´l destín apruz
En cuantes ún se distrái,
Pero él surde tres del árbol,
Y díxo-y que taba yá a piques
De da-y palmiaes na espalda.
Atrás les fontes, d´agua fría,
Pero ¿quién ye a ciarrar la puerte?
¿Quién puede dalgún día pesllar
Con fierru esti mundu de cuentu,
Pintáu de verde y suañu
Llueu d´algamar dellos tisbos
Dende neñu, como ser recién llegáu
Al mundu y al cabu abre güeyos d´estrena
Y a la duce Madre atopa cerque
Col séquitu poleyos dimpuestos
Y en tou momentu cariciar?

Esbilla
del.icio.us