Yá xube´l caín
Yá xube´l caín
D´ellí abaxo, dende la mar,
Pon la camisa, qu´esta ñube a ras de suelu
Nun ye bona acabante de sudar,
Paez un anxélicu exércitu
Siempres prestu a trunfar,
A tapacer de sópetu les tierres
Verdes y d´homedancia llenes
Que con ciñu d´aceru hay que les segar.
Ehí veólu, espíritu, en sudorancia,
Peñando col metálicu estrumentu
El vieyu llar que los antiguos-y dieron.
Mala venta fixo, al colar llonxe,
Y los mesmos raigaños de so, curtiar.
Ehí tará tendíu, gulismión entovía
De l´arume del lloréu y la flor de manzanilla.
Namás-y queden pallabres,
Tan poca cosa ye ésta
Cola que poder faer garrapiellos invisibles
Colos que maxinar un Paradisu
De los que s´aprovecen dica la vieyera,
De los que nun sirven d´abellugu,
Ni tampocu guarnir una sencia fería
De milenta batalles, denguna ganada
Del too, toes llantaes pa nada.
Abellugos de recuerdu,
Viesques pal etenru tortoriu...
Ellí ta él, sin cuerpu presente,
Presidiendo´l so propiu funeral,
Como ye costume y ritual,
Nes honres de so, bien tristayes cada día,
Va afristar flores al pedreru,
Pa que caigan xunta la fola,
Pa que les trague la mar
Y con elles les serenes
Llevanten altares al llar
Perdíu na nueche los tiempos,
L´atapacer onde les vides vidables,
Marchen y nun tornen, esnidien
Pel mundu alantre
Y naide sabe daveres
Onde diañu van.

Esbilla
del.icio.us