02/12/2008 GMT 1
serondaescura @ 22:24

- . Foi ellí, metíu nel mio estru
- Una nueche de munchu fríu,
- De silenciu, de mieu
- Cuando sintí daveres el ruxerruxe
- Aportando dende´l xelu.
- Foi de nueche, y tando solu col silenciu,
- Selemente vieno la idea, la imaxe,
- La forma de bisarma prieta, fea,
- Coles sos entrugues espantibles,
- Acesmando al durmiente, al inocente.
- Entoncies, en viniendo ella
- Yá nun hai abellugu que valga,
- Y namái queda baxar la cabeza,
- Y dar la vuelta,
-
Contar oveyes,
- Facer por que venga la mormera,
- Sacar granible d´esa calentura,
- Suañar ceo
- Col envís de qu´un día l´altor
- De la febre morrebunda Nada nun sepia d´erros
- Y de viaxes ensin torna.
- La vuelta a la casa
- Nun ye como la representen
- Los finales de película antigua,
- Y más bien quier aconcasar
- A la horrible velea
- De cuandu la ves onde nun s´espera:
- Talmente esa casina blanca
- Ciarrada a cal y cantu, podre,
- Con tablones clavaos nes ventanes,
- Teles d´araña, comida pola yedra,
- Ente escayos escaecida,
- Y el pernunciu que t´encueye´l pechu:
- Qu´un día trancares el llar
- Cola xente querida dientro.
- Ye la llercia de vivir,
- Ye la febre del tiempu,
- O ye esmolecese día y nueche
- Pa nun saber más qué diañu percorre
- Esti llaberintu del ifiernu
- Nel que se camuda la vida
- Pa cuando ella ve que nun hai aceñu,
En too eso: afitástete en finxos llivianos
- El determín sinceru de camudar
- Faciendo de la espalda una muria
- Que separtase l´ayeri d´un nuevu tiempu.
- Igual que l´agua trescurre lo nueo
- Pero non la novedá, que nun hai un güei
- Bramente verdaderu,
- Y esi, desixente, lu nomarás
- El día en que seyas quien amigar
- Aquella Patria de la to perda,
- Y la paz apigazada del to estierru.
- Nesta vagamar has sintílo:
- Les gotes que saben a sal entá
- Vienen a recordátelo: Fuiste marín y fuiste neciu,
- Y al marín neciu tien-y pasao
- Qu´un somorguiar oceánicu-y espera,
- Tea onde seya, quiciás no profundo
- De la estepa, llonxe de toa fola,
- Ensin mar, ensin puertu.
- Taberneru, pelín cuspaz,
- Cantábricu ridor, como gaviluetu
- Llocu y pelgar, mira per ónde
- Foiste derechu a lo seco,
- Onde la tierra escaza nes manes
- Igual que´l sable costeru,
- Pero sin bautizu diariu De foles, d´espluma en pedreru.

Comentarios
Contautar col autor o autora |
Archivu | ¡Crea'l to Blog yá! Fácil y de baldre