Atopar la sienda perdía

Atopar esi puntu separador,
volver a elli nun mancando,
alimentar les más prohibíes fantasíes,
los peligros, les fuyíes,
les carreres dica alantre...
Atopar quixo él.
Na vida hai encruciyaes
y n´elles nun siempre les siendes
son visibles con claridá del meudía.
Na vida hai díes de ventolera
que te lleven al debalu auquiera.
Na vida hai torbolines
y guerres de pantasmes.
Eso súpolo tardi,
anque bien ceo añoró
los campos verdes
y les tardes xunta la mar.

Esbilla
del.icio.us